xbs

Això es un pirata què porta una pota de pal, un garfi a la mà i un pegat a l’ull. Un dels seus tripulants li diu:
-Senyor capità, com es va quedar amb aquesta pota de pal? – El capità li contesta:
-Un tauró se m’he la va menjar.
-Ohh…I com es va quedar amb aquest garfi?
-En una lluita em van arrancar la mà.
-Ohh…I com es va quedar amb el pegat a l’ull?
-Se’m va cagar un colom…
-Ohh…I per la cagada d’un colom es va quedar amb un pegat a l’ull?
-Veuràs…és què era el meu primer dia amb el garfi…

Vist que ultimament a altres blogs hi ha hagut problemes que no mereixien perdre-hi més de 20 segons pensant-lo, he pensat que fóra bo tornar als orígens i com que  us agraden molt les sèries numèriques, aquí en ve una:

32, 30, 34, 34, 36, 36, 38, 39, 39, 41,  ? ,  ?

Com podeu observar no m’he tallat gaire… (Us hi passareu força estona…)

Una truita li diu a una forquilla:
- No em punxis que tinc més ous que tu!

Llevo tres años buscando piso pero no me decido. Y el tema urge porque ahora mismo vivo en un piso de cuarenta metros cuadrados mal contados, de hecho están tan mal contados que no son cuarenta, son cuatro. Y no son metros, son centímetros. Y ni siquiera son cuadrados, creo que son redondos.

Pero no es fácil decidirse. Imaginemos dos pisos exactamente iguales, mismo tamaño, precio, distribución, forma, calidades… en dos edificios distintos. Uno de ellos bellísimo, patrimonio de la humanidad y emblema de la ciudad, y el otro horrible, hortera y de mal gusto. Y ambos enfrentados, situados uno frente al otro. ¿En cuál preferirías vivir?

S’obre el teló i es veu una tifa al mig, i molts xiclets donant voltes al voltant de la tifa.
Es tanca el teló. Com es diu l’event esportiu?
- “La vuelta xiclista a España.”

-Patxi, tu creus que al cel hi ha fronton?
-Home Josexu, al cel hi ha d’haver fronton per nassos. No veus que el
cel és perfecte!!!
-Saps que podríem fer, el primer que hi vagi, que baixi i li expliqui a l’altre.
Passa el temps i el Josexu es mor. Al cap d’un parell de dies, mentre
el Patxi se’n va a buscar petxines se li apareix.
-Patxi!!! Patxi!!! Tinc dues notícies, una bona i una dolenta.
-Diga’m Josexu, diga’m. Al cel hi ha o no hi ha fronton?
-Patxi, tranquil. La bona notícia és que al cel hi ha un fronton de
collons. La dolenta, que diumenge jugues a les 11:30…

Hola a tothom de nou, en aquest post encetem (i dic encetem ja que és una empresa conjunta entre el blog osoler.wordpress.com i pmiralles.wordpress.com) una nova categoria: “llibre del mes”. Sona extrany, però cada mes decidirem quin és el millor llibre, guiant-nos pels vostres comentaris. Més endavant, si la iniciativa funciona podem encabir-hi cançons, …

Aquest mes, ha estat una tria nostra, sense la influencia dels visitants i subscriptors dels blogs. A partir d’ara mateix, ja podeu dir quin hauria de ser el llibre de abril, i el mes que bé, mirarem tots els comentaris i serem imparcials, qui tingui més vots serà nomenat llibre del mes.

Hoy quería hablar de un pequeño ser al que no se le trata con el respeto que se merece. La croqueta que queda, la de la vergüenza, la que nadie quiere.

Que le digo yo a mi madre ¿Para qué la haces? Haz las demás. Esa no. Es muy sencillo, cuando las tengas todas amasadas y las vayas a echar a la sarten… deja una fuera.

Porque esa croqueta lo pasa mal. Viendo como la gente escoge a sus compañeras y ella en el plato: “Cógeme a mi, Cógeme a mi, Cógeme a mi… ” Como cuando el recreo del colegio se elegían los equipos para jugar al fútbol. Que iban eligiendo a los buenos y al final quedába sólo un gordo todo humillado. Yo creo que la croqueta que queda tiene que estar acomplejada. Seguro que se mira a si misma y se pregunta:

-¿Seré gorda?

En aquest post, encetem una nova categoria: els monolegs i acudits. El titol general serà “Humor” i tothom que vulgui que s’hi publiqui re d’especial, només m’ho haurà de dir, i al cap de poc, ja hi serà.

El que ve a continuació és un monòleg que parla dels peus, creat i escrit per un gran autor: Luis Piedrahita.

Existen unos pequeños seres de los que, poco a poco, nos hemos ido distanciando: los pies.

Vet aqui l’enigma del les 1000 visites (i del premi…):

Tenim 5 barrets iguals, només que 2 són negres i 3 són blancs.    

Tenim a 3 persones assegudes en perfecta fila índia, cadascuna darrere de l’altra, de forma que l’última pot veure les caps de les dues persones assegudes davant seu. La persona asseguda en el centre, només pot veure el cap de la qual està asseguda davant seu i la persona que està asseguda en primer lloc, no veu cap cap. Veu la pissarra.    

Agafem els 5 barrets i, a l’atzar, posem un barret al cap de cada persona, és a dir, posem 3 barrets i ens en sobren dos, que els que estan asseguts, no poden veure.    

Com que he sentit a dir que voleu enigmes difícils i que els que publico als meus posts són massa fàcils, us ho podeu prendre com una venjança…

Quants cops has de doblegar un paper per arribar a la lluna posant-s’hi a sobre si el paper del que parlem té un milímetre de gruix?

Considerem que la lluna està justament a 384.000 km.

Dos nois es troben un pollastre que ha caigut en un pou de 2 metres de profunditat i de 10 centímetres de diàmetre. Com s’ho van fer per treure’l sense utilitzar pals que li poguesin fer mal?

El Crispí, el Tiburci i el Sigfrid (3 personatges coneguts arreu del món) sumen en total 103 anys.

En Crispí és 4 anys més jove que el Tiburci, i alhora, en Tiburci és 5 anys més jove que el Sigfrid.

Obviament, la pregunta és: Quants anys té cadascú?

Bé, en aquest escrit seré breu:

Ja portem 100 comentaris aprovats i més de 850 entrades, per tant és hora de comunicar-vos el premi de l’enigma especial que farem al arribar a les 1000 visites. El premi és un “netejapantalles” molt útil, sobretot per aquells que per mirar la pantalla, i heu de treure uns centímetres de pols…

També vull dir-vos que estic intentant facilitar-vos l’accés a series, que crec que són interesants, tot i que si en voleu alguna de concreta comuniqueu-m’ho en un comentari a aquest blog i intentaré fer-hi un link.

Per qualsevol cosa no dubteu comentar o demanar.

Ànim!

Qui no ha vist mai la gran serie de la televisió “Los Simpsons”?

En aquest enigma, Homer li diu a Barney mentre estava a la taverna de Moe:

“Em jugo 100 dòlars a que soc capaç de beure’m 5 gerres de cervesa abans que tu puguis beure un “xupito”. Però poso una condició: m’has de  deixar que em begui la primera i fins que no la deixi a la taula no pots començar. A més, no pots tocar les meves gerres, però jo tampoc puc tocar les teves.”

Com ho fa?

Evidentment només utilitza una mà, no val el fet de no deixar la primera…