xbs

Hui hauria complit 86 anys Vicent Andrés Estellés, el nostre poeta més popular. I per això hi ha una diada blogaire per a commemorar l'efemèride i festejar-la. No va tindre una vida fàcil (com molta altra gent) l'Estellés. Però va saber traure'n la inspiració per tal de crear una obra poètica reeixida.

Al mes de maig, la Núria, del fantàstic blog "CocinArte", ens contava que s'havia comprat la famosa cassola de ferro d'una coneguda marca "nòrdika". Havia preparat una deliciosa recepta en eixa cassola i era boníssima!! A mi ja feia temps que la cassola esmentada em feia ganes i, gràcies a una companya de feina, me la vaig poder comprar. Però no la gran, la petita. Per tal d'estrenar-la, vaig decidir copiar-li la recepta, tot variant-ne alguns ingredients i els temps de cocció. Va eixir molt i molt bona.

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

QÜESTIÓ D'AMOR PROPI. Carme Riera. Ed. Columna. Barcelona. 1998.

Una escriptora d'èxit relatiu escriu una carta a una amiga seua del nord d'Europa. Li explica una història d'amor plena d'amargor i despit en una llarga carta amb un final sorprenent. Aquest seria, si fa no fa, l'argument d'aquesta novel·la curta (només fa 78 pàgines).

No tenia previst fer cap cosa especial de cuina per allò que estic de vacances. El cas és, però, que li havia promés a una cosina meua que algun dia li prepararia un pastís de xocolate i vaig pensar que era una bona excusa per posar-m'hi. Tot buscant per la xarxa, m'hi vaig trobar amb aquesta recepta que he variat una mica quant a la preparació i els ingredients.

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE



INGREDIENTS:

350 g de farina
300 g de sucre
200 g de mantega (desfeta amb el microones)
200 g de xocolate de cobertura ratllat

UNA LECTORA POC CORRENT. Alan Bennett. Tit. Or: The Uncommon Reader. Traducció: Ernest Riera. Ed. La Butxaca. Barcelona.

EL GATTOPARDO. Tomasi di Lampedusa. Títol original: “Il Gattopardo”. Traducció de Pau Vidal. Ed. Proa. Barcelona.

L’altre dia estava d’oferta en un supermercat la llaminera de porc. En vaig comprar unes quantes i em vaig idear una recepta que ha resultat molt gustosa. Com que n’he fet molta quantitat (la feina és quasi la mateixa i sempre es pot congelar el que en sobre), algunes quantitats són merament orientatives.

LLAMINERA DE PORC GUISADA

INGREDIENTS:
1500 g de llaminera de porc en peces
1 kg de xampinyons
300 de pastanagues
2 cebes mitjanes
1 tomata mitjana
1 gotet de vi blanc sec
½ gotet de mistela
Oli d’oliva de Beneixama
1 puntada de ganivet de canella

Feia temps que tenia ganes de preparar aquest dolç, però hi havia un problema: no tenia un lleva-pinyols de cirera. Gràcies a la bona amiga Queti, del “Blog al forn”, em vaig assabentar que hi havia a València una botiga d’estris de cuina que es deia Montesa i què allà hi havia de tot. Es va quedar curta: hi ha de tot... i més. Allà vaig poder trobar l’estri que em calia i la resta ja va ser més fàcil.

ELS MÈDICI. LA NOSTRA HISTÒRIA. Lorenzo de'Medici. Ed. Belacqua/Carroggio. Traducció: Mercè Ubach. Barcelona. 2002.

La família Mèdici evoca tot de referències de la història europea. Si Florència i la Toscana són els seus espais paradigmàtics, no podem deixar de banda que aquesta família va ajudar a configurar l'Europa que ara vivim en moments crucials de la seua gestació.

L’altre dia vaig poder veure a l’OCCC una exposició ben interessant. Es tractava d’una sèrie de fotografies que abasten des de l’any 1973 fins el 2008 de l’artista mallorquí Joan Ramon Bonet. Aquesta exposició s’hi podrà veure fins el 29 d’agost del 2010.
Joan Ramon Bonet era fill de Joan Bonet i de Mercè Verdaguer. Ha exercit feines diverses durant la seua vida: llibreter, mariner, cantant... no de bades va ser membre dels Setze Jutges, junt amb la seua germana, Maria del Mar Bonet.

La titaina és un plat típic de la comarca de l’Horta de València, sobretot de la ciutat, que es prepara de molt diverses maneres i amb ingredients variats. Bàsicament els que us presente ací. La recepta és “original” de la meua cosina Carmen Laborda. Ella mateixa me la va enviar i és la que jo he seguit, si fa no fa, amb algunes variacions que esmentaré després:

TITAINA


INGREDIENTS:

L’estiu convida a preparar-se begudes fresques i una de les millors és sens dubte la famosa “orxata de xufa”. La millor. Hi ha, però altres begudes refrescants que ajuden a passar la calor estiuenca amb més o menys fortuna. Aquesta que us propose ara té un “èxit relatiu”. Hi ha qui li agrada molt i hi ha que només a pensar-hi li vénen ois. Potser siga perquè molts associem l’aigua d’arròs com a medecina per a guarir el mal de panxa quan ets petit. Per no parlar de l’arròs blanc bullit... això sí que pot fer-nos vindre basques, o no. A mi, personalment, l’arròs amb llet no m’agrada gens. No suporte l’arròs esclatat, encara que li posen sucre i canella.

Ahir era festa grossa a Beneixama (i hui també). Sant Joan és un dels patrons del poble (l'altra és la Mare de Déu de la Divina Aurora). Hi ha el costum de fer fogueres als carrers perquè la gent hi torre carn i embotits que, com no pot ser d'una altra manera, si són fets a Beneixama, són boníssims!!!

ELS DOLÇOS I ELS SALATS DE VINARÒS. Ca Farga, Ca Massita, J.A. Guimerà i J.J. Roda. Fotos M. Andreu i A. Rot. Ed. Onada Edicions. Col·lecció La Teca, 03. Benicarló.

El món dels blogs m'ha fet conèixer gent encantadora i amb la qual arribes a tindre unes afinitats que, altrament, desconeixeries. La gastrosfera catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és plena de blogs interessantíssims. Si, a més, arribes a ser amic dels qui regeixen algun dels blogs, la cosa encara és més engrescadora. Un dels blogs d'amics que més m'agraden (i que considere dels de referència, pel disseny, les receptes, la manera d'exposar-hi tota una filosofia del "bon viure") és el dels amics Txell i Quique, els "amics vermells", com els anomene de vegades. El seu blog, "LA CUINA VERMELLA", sempre ofereix propostes bones i divertides que engresquen.

Darrerament pot semblar que a casa només mengem focaccies, però no és cert. Si fóra així, ja no cabríem per la porta!!!

Jesús Moncada era (i és) un dels meus autors catalans preferits. Avui fa cinc anys que va faltar. Aquest és un modest homenatge. Es tracta d'un fragment del llibre "Calaveres atònites". Si tot el llibre és boníssim, encara recorde com vaig riure després de llegir aquest fragment, amb una situació tan surrealista:

L'acabament de la Trobada d'Escoles Valencianes a Beneixama ha estat a càrrec de la "Colla de Dimonis Emplomats" del nostre poble. Ha estat fantàstic el correfoc. Ací teniu un mosaic de fotos perquè us en feu una idea.

La focaccia dóna molt de joc. Aquesta vegada he pensat a alleugerir-la una mica (ai el règim!!), tot canviant alguns dels elements del recapte.

FOCACCIA DE GAMBES I CEBA


INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent fresc
1 got d'aigua tèbia
1 pessiguet de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga seca
3 cebes grosses
720 g de cuetes de gamba congelades pelades
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
100g de formatge baix en calories (268 Kcal/100g)
Pebre blanc
Oli per a les mans (per poder escampar la massa millor)

PREPARACIÓ: