Ja som 907 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços |
Miquel López Crespí - Memòria històricaLluís Alpera i els poetes de les Illes...la poesia com a forma superior de revolta en una societat banalitzada per la propaganda dels poderosos, l'amor, la lenta però segura vinguda de la mort, el pas del temps, la futilitat de les promeses dels homes, dels juraments amorosos, la cendra de les hores que tot ho engoleix... (Lluís Alpera) Poetes de les Illes: Miquel López Crespí Per Lluís Alpera, escriptor (1) Lluís Alpera Sa Pobla: fotografies antigues(Fotografies antigues de sa Pobla) Simó Andreu, Frederic Bateman, Alexandre Ballester, Bartomeu Crespí, Miquel Cabanellas, Pere Antoni Ferragut, Antònia Buades, el batle Miquel Crespí Pons "Verdera", els escriptors i investigadors Bartomeu i Joan Torres Gost... Sa Pobla en el record (pàgines del meu dietari) Chopin, George Sand i la Comuna de ParísGeorge Sand, una dona formada en les idees de Rousseau, i en el fons una republicana amb fortes connotacions cristianes, malgrat que en el seu temps molts reaccionaris la considerassin quasi "comunista", tenia fortes contradiccions polítiques. Contradiccions que es pogueren anar dissimulant fins al dia i el moment en què els anarquistes i socialistes de debò, els sectors populars de París, proclamaren la Comuna de 1871. (Miquel López Crespí) Chopin, George Sand i la Comuna de París Chopin, George Sand i la Comuna de ParísGeorge Sand, una dona formada en les idees de Rousseau, i en el fons una republicana amb fortes connotacions cristianes, malgrat que en el seu temps molts reaccionaris la considerassin quasi "comunista", tenia fortes contradiccions polítiques. Contradiccions que es pogueren anar dissimulant fins al dia i el moment en què els anarquistes i socialistes de debò, els sectors populars de París, proclamaren la Comuna de 1871. (Miquel López Crespí) Chopin, George Sand i la Comuna de París Jaume Carbonero i la destrucció sòl rústic a les IllesJaume Carbonero diu que el retall del Ministeri d'Habitatge perjudicarà les Balears Se suprimiran els ajuts a la compra d'habitatges protegits, entre d'altres mesures antidèficit públic Europa Press | 28/07/2010 Narrativa insular del segle XX - Reculls de contesÉs molt complicat a aquestes alçades de la nostra vida esbrinar l'any, el moment exacte que vaig entrar en contacte amb el poeta i investigador Ferran Lupescu. Record que va ser, si la memòria no m'enganya, a mitjans dels anys vuitanta quan, amb altres companys del ram de la ploma i una munió de polítics i investigadors que no havien pujat al carro de la postmodernitat, portàvem endavant el suplement de Cultura del diari Última Hora. Era una època fosca. La reforma del règim s'havia anat consolidant i els oportunistes que en temps de la transició havien abandonat qualsevol idea de canvi social començaven a fruir intensament dels bons sous i tota mena de privilegis que el sistema oferia als seus gestors. Sade, Marat i la Revolució - París 1793 (El Tall Editorial)Quantes vegades no mhe demanat el que resta actualment, dins la societat actual, en el pensament de les avantguardes revolucionàries, de lesforç daquella humanitat que volgué, i en part aconseguí, canviar el món? M'ho demanava mentre escrivia aquestes novel·les que comentam. Minterrogava, furgant per saber on havien marxat, per quina escletxa dels calendaris han desaparegut si de veritat han desaparegut - aquelles esperances, els crits enardits de les multituds, el soroll dels canons i de les masses armades avançant per damunt les llambordes dels carrers de París. (Miquel López Crespí) París 1793 (El Tall Editorial) Sade, Marat i la Revolució - París 1793 (El Tall Editorial)Quantes vegades no mhe demanat el que resta actualment, dins la societat actual, en el pensament de les avantguardes revolucionàries, de lesforç daquella humanitat que volgué, i en part aconseguí, canviar el món? M'ho demanava mentre escrivia aquestes novel·les que comentam. Minterrogava, furgant per saber on havien marxat, per quina escletxa dels calendaris han desaparegut si de veritat han desaparegut - aquelles esperances, els crits enardits de les multituds, el soroll dels canons i de les masses armades avançant per damunt les llambordes dels carrers de París. (Miquel López Crespí) París 1793 (El Tall Editorial) Eleccions 2011 - Assemblea per Mallorca ja té una dotzena de candidatures pròpiesEl col·lectiu Assemblea per Mallorca (AxM) prepara ja les eleccions municipals del maig de 2011, en les quals intentaran presentar una dotzena de candidatures pròpies. Actualment, ApM té regidors independents de diversos municipis de la Part forana. Objectiu 2011: treure una dotzena de candidatures a les municipals Assemblea per Mallorca (AxM) continua lexpansió a la Part Forana. Volen duplicar els actuals sis regidors independents, quan assoliren lacta a les eleccions del 2011. Lecologisme serà la bandera Ander Zurimendi | 25/07/2010 | Solidaritat Catalana - Adhesió de l'escriptor Miquel López CrespíADHESIÓ DE LESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA 2 vídeos - Presentació de la novel·la Els crepuscles més pàl·lids a sa PoblaVídeos i fotografies de la presentació de la novel·la Els crepuscles més pàl·lids (Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009) Sa Pobla (26-VII-09). Moments abans de la presentació de la novel·la Els crepuscles més pàl·lids. Desquerra a dreta: Magdalena Nebot, destacada activista cultural; Cecili Buele, exconseller de Cultura del Consell de Mallorca; Fanny Tur, directora adjunta de lIRL; Miquel López Crespí, escriptor i Maria Antònia Oliver París, presidenta de Memòria de Mallorca. PSM, Verds i Iniciativa d'Esquerres faran una candidatura conjuntaEl secretari general del PSM, Biel Barceló, diu que volen ser una 'alternativa política' al bipartidisme del PP i PSOE, i a l'hegemonia del PP. Barceló també va remarcar que volen promoure 'l'autodeterminació dels pobles' de les Illes Balears i les 'cotes més altes' d'autogovern. (dBalears) PSM, Verds i Iniciativa d'Esquerres faran una candidatura conjunta Afirmen que volen trencar amb el bipartidisme a les Illes Detencions i tortures a Lluc (1975) - La lluita per la llibertat en els anys 70El 30 d'abril de 1975 hi hagué una petita manifestació en la cruïlla Pont de la Riera-Avinguda de Jaume III. A la nit, nombrosos grups de militants de l'esquerra revolucionària, membres del PCE i independents sortírem a fer les pintades que solíem fer cada any per aquestes mateixes dates. No record cap detenció de manifestants. L'endemà, a l'horabaixa, hi hagué la concentració (que se li escapà de les mans, com veurem en un altre capítol) de la fantasmagòrica Junta Democràtica d'Espanya (organisme d'inspiració carrillista sense cap implantació de masses a Mallorca), en la qual participàrem nombrosos militants de quasi tots els partits de l'esquerra revolucionària. (Miquel López Crespí) Defensa de l'Obra Cultural Balear (OCB) - Articles de Guillem Frontera i Miquel López CrespíEn Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, el podeu seguir onsevulla que vagi, perquè estadísticament està demostrat que sempre va cap a un país millor. A la seva bonhomia, no hi associeu mollor, apatia o indefinició. De vegades convé avisar d'aquests possibles malentesos, perquè ens hem avesat a lectures ràpides basades en estereotips que funcionen com un codi de fàcil aplicació. Campanya preventiva de lObra Cultural Balear Guillem Frontera | 23/07/2010 | El nacionalisme mallorquí i Gregori Mir (I)Recordem que la Mallorca democràtica dels vuitanta, la consolidació de la cultura catalana, malgrat els acostumats entrebancs, és producte, a part de l'avenç i ferm desenvolupament de l'OCB, de les activitats culturals de sentit antifeixista que, com hem dit una mica més amunt, es desenvolupen en les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la, de l'actualització de la revista Lluc, de l'arribada a les Illes del ressò i activitats de la Nova Cançó, d'una important represa teatral, de la creació a l'Estudi General Lullià dels primers estudis universitaris, de certs espais de "llibertat" en els suplements de cultura dels diaris de Ciutat i, sobretot, de la riquesa generada per l'augment de l'activitat turística a les Illes. Jaume Carbonero i la destrucció de sòl rústicAmb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller dun govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? 40 anys de lluita per un món més just i solidari - Publicat el llibre Cultura i transició a MallorcaEs feia necessari parlar de la influència de la postguerra, del franquisme, del resultat de la guerra civil en la nostra formació com a escriptors catalans de les Illes. I en parlar d'aquelles influències i condicionaments que determinaren, en alguns casos, la nostra actitud militant antifeixista en temps de la dictadura i la transició, també havíem de provar d'incloure alguns apunts damunt aspectes clau de la cultura catalana, espanyola i internacional en la nostra consciència i, possiblement, en la consciència de tota aquella voluntariosa generació d'homes i dones que des de finals dels anys seixanta fins a mitjans del setanta provaren de canviar el destí aparentment immutable de la nostra societat. (Miquel López Crespí) Aquells estius dels anys 50 - Mallorca sense turistes (i II)Mallorca sense turistes. "Ses Casetes" de sa Pobla l'any 1954 (platja d'Alcúdia). D'esquerra a dreta: en Joan de ca s'Escolà, Miquel López Crespí, Miquel Seguí, Miquel Crespí, Joana Seguí i Margalida Seguí. Aquells estius del anys 50 - Mallorca sense turistes (I))Mallorca sense turistes. "Ses Casetes" de sa Pobla i aquells estius dels anys cinquanta. En la fotografia podem veure l'escriptor Miquel López Crespí, la seva mare Francesca Crespí Caldés i Francesca López Crespí. Aquells estius dels anys 50 (I) Francesc Antich i els escriptors de les Illes - Articles de Guillem Frontera i Miquel López CrespíEs veu que la consigna és moure el president Antich per davant les càmeres, fer-lo comparèixer en com més escenaris millor, sempre portador d'un missatge d'optimisme més o menys raonat -contradicció en els termes-, de coratge, de fe. (Guillem Frontera) La pel·lícula del darrer any Guillem Frontera | 20/07/2010 | |