xbs

Esclafats pel nou hospital

Jaume Santandreu | 07/02/2010 |

Sa Casa Llarga està sent un prodigi per als marginats de Can Gazà. Una part essencial d'aquesta meravella és l'actitud dels veïns. Ens reberen i ens tracten com si fóssim de la família. Ells i nosaltres constituïm un petit nucli aferrat al nou hospital de Son Espases. El monestir de la Real i la urbanització resten "salvats" a més de tres-cents metres del desastre, mentre que el veïns de prop ens trobam cada cop més esclafats. Literalment amenaçats de mort.

El rebuig de part d'un sector de la ciutadania a la decisió de l'Ajuntament de no llevar d'enmig de la Feixina el Crucero Baleares tindrà conseqüències. Precisament avui, l'associació Memòria de Mallorca, Gent Activa i altres entitats d'esquerres tenen previst organitzar a les 12.00 una manifestació davant el monument. Memòria de Mallorca, que fa justament uns dies va recollir el premi Dignitat 2009 per la seva tasca en la recuperació de la veritat històrica i per la lluita contra els monuments feixistes que hi ha a l'Illa, ha dit que la intervenció acordada no és suficient i tornarà a exigir que s'enderroqui el monòlit per fer complir la Llei de memòria històrica.

Entitats socials protesten avui contra el Baleares

La plaça de Santa Eulàlia, a finals dels anys seixanta i començaments del setanta, esdevenia centre neuràlgic de moltes de les nostres reunions culturals i antifranquistes. Proper a l´indret hi havia el pis on tenia la seu l´OCB, que era un altre punt essencial per a la resistència cultural i antifeixista d´aquells anys. La seu era a un pis del carrer de Vicent Mut, una travessia de Jaume II; i en aquell indret, en aparença “inofensiu”, s´anaren congriant moltes de les accions que serviren per a reforçar la cultura catalana i el teixit associatiu de la societat civil de les Illes d´aquella època. (Miquel López Crespí)

La plaça de Santa Eulàlia i la resistència cultural antifranquista (1965-1975)

Cap a l'any 1960, a causa de l'embranzida turística i del collapse absolut de l'antic aeroport de Son Bonet, a la carretera d'Inca, s'hagueren d'habilitar un hangar i diversos barracons prefabricats que serviren per descongestionar una mica l'allau de turistes que, com a manà caigut del cel, aturarien en sec la històrica emigració mallorquina cap a l'Estat francès i les Amèriques. Recordem que en aquests inicials anys seixanta, mentre que a Astúries i altres indrets de l'Estat s'esdevenen les importants vagues dels seixanta, aquí, en plena febre de començaments del "boom", passam d'un milió de passatgers per l'aeroport de Son Sant Joan a cinc milions el 1971. (Miquel López Crespí) (Diari de Balears 5-VII-98)

Cal dir que per aquells anys --i sobretot d'ençà el 1924-- el problema d'elevar el nivell cultural del poble havia estat tractat per diferents corporacions. Decisiva fou l'edificació de l'Escola Pública Graduada construïda en els terrenys de la Tanca de Can Verdera, finca donada gratuïtament al poble pel meu oncle, el batle Miquel Crespí. L'Escola Pública fou inaugurada l'any 1929, i això inicià el camí de redreçament cultural de sa Pobla. Un redreçament molt sensible a partir dels anys trenta amb la instauració de la República. (Miquel López Crespí)

Sa Pobla abans de la tempesta (1936)

...el pànic de viure, la decadència de les velles il·lusions, el trencament de les utopies, l’amargor de veure que el temps fuig, que ens diluim en el no res. Hi trobareu la Postguerra difícil i emputada, els records de la infantesa –ben segur que no foren aquells anys per a en Miquel gens indíl·lics-, però la infantesa hi és com un petit tresor –no vull dir un paradís, perdut en els meandres de la vida-, com una vivència que cal salvaguardar, com han de guardar-se el sabor i l’olor de la innocència. Hi trobareu les espires dels primers amors, la memòria de la Guerra i de les guerrres, les tragicomèdies i els drames dels homes i les dones de la nostra contemporaneïtat.

Declaracions de Maria Antònia Oliver, presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica

Europa Press | 01/02/2010 |

«Millor morts a les cunetes amb dignitat que formar part d'un monument franquista»

L'esquerra ha de saber que no és al poder per a continuar fent el que ha fet la dreta. Aquestes paraules sintetitzen molt bé allò que pensa Miquel López Crespí de la política i del pacte de progrés, i allò que demana, des del seu suport crític, als nous governants. En Miquel sap molt bé que la seva veu és crítica i ho serà sempre, si més no perquè voldria volar més lluny fins a tocar la utopia, dret del qual ningú no el pot privar. Però pensa que hi ha uns mínims que cal exigir i per davall dels quals ja no es pot baixar si no es vol provocar el fracàs de tota l'experiència. I aquests mínims els defineix per exclusió: per tal de fer allò mateix que feia la dreta no era necessari canviar el Govern.