xbs

"Com ha anat la història, jo no maridaria massa la religió amb el(s) poder(s). Si es té en compte el què ha fet l'Església catòlica i altres esglésies dites "nacionals" (luteranes, anglicanes, etc.) en la seva relació amb l'Estat, deixa molt que desitjar (des del meu punt de vista) per a una saludable vida democràtica... i ja no diguem cristiana. El mateix JesuCrist va rebutgar els poders terrenals que el diable li oferia. Però la Gran Ramera no està disposada a perdre el poder..."

FETS HISTÒRICS I NO PAS TEORIES FRACASSADES

Allí on hi ha clergat i gent devota fidel al país, hi ha indefectiblement un nacionalisme arrelat, estès socialment i equilibrat: Euskalherria, més o menys el Principat...Polonia, o Irlanda, Lituània..., abans d’independitzar-se. Fins i tot a Mallorca. A l’Aragó i a la ciutat de València, el regionalisme també naix a les parròquies. I això és perquè la religió és arreu, ací com a la Xina, un substrat sovint molt profund i una argamassa elemental i de fiar per bastir una societat.

 

CRISTIANISME I INDEPENDÈNCIA

Als fets del món veig bé tothom encès, 

però als de Déu, grossers, ben ignorants.

(Ausiàs Marc)

Eines per defensar-nos contra l'autoodi i la decadència caracteriològica. DECADENCIA CARACTERIOLÒGICA. "Llir entre cards, creeu l'amador mut i al canviant de punt en punt color e al pauruc com se membra d'amor. de l'atrevit, sia son temps perdut". (Ausiàs March, 19. 41-44).  Realment els catalans solem caure en la superficialitat i la indolència de panxacontents, que han venut la dignitat nacional i d’altres dignitats per un plat de llenties. "El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat". (Albert Einstein, físic nord-americà d'origen alemany).