xbs

Cristina Pérez s'afegeix al grup de lectors/es que m'han enviat una foto amb un exemplar d'Una sortida digna (ja en són més de trenta), i que a canvi han rebut un conte inèdit que, per temàtica, hauria pogut ser inclòs al recull. Animeu-vos!

En aquest dia de manifestació, em ve de gust recordar aquesta cançó de La Trinca. Els anys passen i tot igual: Corason loco.


I de regal, Que no falti alegria. Ai! l'Estatut!:

Molts cops em pregunten d'on trec el temps i les forcs per fer tantes activitats. El temps, és qüestió d'organitzar-se i ser molt ràpid; les forces, sovint se m'encomanen de gent com el Jesús Ferré.
Jesús Ferré és una persona engrescada i engrescadora, un xiquet que no vol deixar de jugar, d'il·lusionar-se, d'il·lusionar, d'inventar, de sorprendre's... Per exemple, m'ha embolicat en coses tan surrealistes com escriure una jota per a presentar una conferència sobre Google.

Com l'any passat, Francesc Mompó ens fa un especial convit estiuenc a escriure haikús.
.
El sol l'estima,
raig d'ombra l'acarona.
Plaer a tot temps.

Ja és oficial, la Núria està malalta de Cares del món quan veu un rostre que la mira en un cogombret.

Gràcies a tothom per contribuir amb la vostra fidelitat i entusiasme a fer realitat aquest lloc al rànquing Cercabloc de blocs en català dels Països Catalans, un directori amb més de 2.000 blocs inscrits.

Qui mira a qui? L'arbre, la farola, el balcó amb geranis?

Aquesta setmana, al programa Tens un racó dalt del món del Canal 21 parlem amb tres dels vuit coautors llibre Il·lusions i incerteses, la primera novel·la col·lectiva en català, escrita a través d'Internet i sense que els autors es coneixin entre ells.

Comença el mes de juliol amb nous jocs literaris. Intentaré que les petites criatures que teniu de vacances a cas us puguin ajudat.

Ja ha començat l'estiu, fa molta calor, però els jocs literaris continuaran durant el mes de juliol. Intentaré que siguin amens i que puguin participar els més petits i petites de casa. Com cada mes, entre tothom que hagi encertat algun dels jocs que proposaré els dimecres, sortejaré dos premis:
- En primer lloc, un regal especial per als vostres xiquets i xiquetes: els sis darrers exemplars de la col·lecció de Els contes de Muniatto.

Només vull el camí i la paraula,
i creure que els mots fan possible
l'indecís pas del desig.
Només vull el camí i la paraula,
i fer dels teus braços la baula
que em comdemna tendrament.

.
Participació a la Roda poètica 2010, seguint les passes de Francesc Mompó, i amb un dibuix de Carme Rosanas.

manifesnació. Haver de sortir al carrer per dir alt el que som.
insturment. Eina per a martiritzar musicalment.
Amèrrica. Amèrica del Nord.
.
I de recordatori, una Desdefinició que vaig penjar va més d'un any:
estatururut. Llei orgànica que no serveix per a res.

Com altres lectors/es del llibre, Karma m'envia una foto amb Una sortida digna i, a canvi, com he promès, li envio un conte inèdit de regal. Animeu-vos

Il·lusions i incerteses és una novel·la especial, proposada per J. Carlos Gil, impulsada per la Llibreria Serret, i creada per vuit autors que no es coneixien entre ells (Regina Bladé, Joan Manuel García, Maria Lluïsa Gascón, Elísabeth Martí, Montserrat Medalla, Carles Mongio, Carme Serret i Jaume Silvestre), que han creat els personatges de forma individual, que els han fet evolucionar en comú i que han barrejat les seves històries. L’escriptor Silvestre Hernández ha estat l’encarregat de coordinar, de fusionar, de donar vida al conjunt.

El tràfec incessant de dies i de posts fa que alguns caiguin de seguida a l'oblit. Per això intento rescatar-ne algun de tant de tant ( de dia i de post):

.
enyorant el frec de l'aigua

Oblidada, la paret grinyola

Quan miro pel retrovisor

Cuaderno

El sol es pon mentre espero l'onada

Quantes cançons de Serrat podria posar en aquesta secció dels dissabtes? No en tinc prou en un any. De moment, us desitjo un Bon dia, amb Joan Manuel Serrat.

Les dues maneres d'escriure a què em refereixo al títol de l'apunt, corresponen al blog i als contes.Quan escric contes, medito, m'allunyo, torno, rectifico, deixo madurar els escrits, que es macerin, que reposin, que fermentin, espero. I quan ja els crec definitius, trec una coma, la torno a posar, borro una frase que esdevé innecessària. I durant tot aquest procés, dubto, sospito, m'exalto i torno a dubtar. En definitiva, sento..En canvi, quan escric versos o reflexions al blog, em limito a seguir un impuls, m'embalo, m'aboco, improviso, comparteixo. En definitiva, sento.

Una Cara del món ben neta que m'envià l'Assumpta.