xbs

El passat 19 d'agost, l'activista polític i cultural valencià, Josep Lluís Bausset, que entre altres coses va ser professor d'institut a Tortosa, va complir cent anys, cosa que es recorda des de l'AELC.

Una mica de marxeta de la terra amb els ebrencs Xeic! i Lo secret:

El meu fill escriu el seu primer llibre, a la tendra edat de 16 mesos. Bé, més que escriure'l, el que ha fet és ratllar-lo amb llapis. A tots dos (llapis i llibre són per a mi dues eines inseparables) els ha trobat a la meva tauleta de nit. El damnificat ha estat un dietari del Manel Alonso i Català que comentaré properament.
Vosaltres també subratlleu els llibres? Ho feu amb línies més rectes?

Kika ha descobert aquesta Cara del món de misteriosa mirada, que sorgeix del fons de la terra.

La Joana Torres va utilitzar el servei de comandes de llibres dedicats de La 2 de Viladrich, i ara ha comentat Una sortida digna al seu blog, que afegeixo a la resta d'enllaços sobre el llibre.

Moltes gràcies.

Fa uns dies van reposar per enèssima vegada a la televisió Les mines del rei Salomó (la bona, la clàssica, amb Stewart Granger i Deborah Kerr). En vaig veure només un petit fragment (no per manca de ganes, perquè m'hi hagués enganxat de bon gust). Pel·lícules com aquesta, entre altres coses, tenen la facultat o la màgia de retornar-me a la infantesa. Si no recordo malament, el cartell anunciador de "Las minas del rey Salomón" decorava quan era petit les parets de La Renaixença, el local de Cornudella on anava al cine gairebé tots els diumenges, alternant amb L'Íntim, l'altre local del poble.

La Carme Rosanas ens va proposar un nou homenatge des de la Catosfera, aquest cop en motiu del centenari del naixement de Màrius Torres, el proper 30 d'agost.
Us animeu?

Ser que oferir premis no és imprescindible per a garantir l'èxit dels jocs literaris que proposo els dimecres, perquè vosaltres participeu pel plaer de jugar, però a mi em fa molta il·lusió poder repartir cada mes aquests regals, i convertir-me amb una mena de reig mag durant tot l'any.

La xifra és aproximada, perquè hi ha molts micromicrocontes que no comptabilitzo, però podríem dir que ahir vaig acabar el meu conte número 300. L'atzar ha fet que sigui un relat molt trist, ambientat a Cornudella, inspirat en les primeres gotes que cauen una tarda d'agost, que amenacen amb xopar els protagonistes, cosa que, de fet, no els importa.

Passejo per una Sant Carles de la Ràpita plena de turistes. No sé quin s'endurà aquest exemplar de Postres de músic que allibero als porxos de la plaça, o potser algun dels pocs nadius que hi circulen.

premsar. Sotmetre a pressió algú mitjançant un medi de comunicació de masses.
dividirnitat. Déus que no fan altra cosa que buscar confrontacions entre els humans.
cordial. Dial on es sintonitza una ràdio amable.

Aquesta secció de Blogs degustació la tenia arraconada des de fa temps, principalment perquè puc dedicar molt poc temps a visitar blocs amb l'atenció que mereixen. Avui la rescato sense gaires esperances de poder-la mantenir viva:
.
Escrits de l'home fosc: Tres microrelats
Pensaments: Pensa
Souprealisme: jocs
La bona confitura: Diumenge a la tarda

Arran de l’Ebre, la primera novel·la de Cinta Arasa, ens parla de diversos temes ambientats a la vora del nostre riu, però també universals, com ara les difícils i sovint conflictives relacions entre pares i fills (especialment entre mares i filles).

El Blog Tumateixllibres ha proposat crear entre tothom una auca blocaire.
El termini acaba el 18 d'agost. Aquesta és la meva part.

El nostre món no és un racó.Des de dalt som el centre i compartim,i com la llum que entra a casa pel balcóil·lumina tot allò que sentim.

I més italians: E tu, de Claudio Baglioni.

S’acaba l’any de reducció de jornada per paternitat. S’acaba aixecar-se al matí i esperar que et despertis amb un somriure, s’acaba donar-te l’esmorzar mentre la llum encara tèbia del dia entra pel balcó. Aquest primer dia d’un nou cicle entro de puntetes a la teva habitació, et miro adormit al bressol i, abans de marxar, em poso una mica de la teva colònia.

És curiós que un visitant del meu poble, el Jordi Pijoan, descobreixi aquesta Cara del món de Cornudella de Montsant, abans que jo.

Em perdo, afortunadament,al laberint plàcid
del teu coll.
.
Paraules inspirades per la imatge d'Awolfotos.

Des de Tumateixllibres ens conviden a participar en una auca sobre llibres i blogs. El termini acaba el 18 d'agost.

us animeu?