xbs

Els companys de la Associazione Gruppi Speleologici Piemontesi ens anuncien en pre-publicació de un nou Atlante delle grotte e delle aree carsiche piemontesi.
Obra en dos volums amb un total de unes 700 pagines contindrà la descripció general del carst regional, la història espeleològica del piemont, i la fitxa d’unes 200 cavitats, subdividides per àrees i sistemes càrstics.

El 2.07.2006 anàrem de prospecció al Pedraforca tot seguint les indicacions del companys de la secció d’escalada del C.E. Àliga. Anàvem sis de la SIE, Mora, Jessi, Nuria, David, Josep i “Victor”.
Entre les cavitats localitzades la més impressionant sens dubte fou el Forat Gran de la Feixa Alta, tot i admetent que le seves dades espeleomètriques -50m de desnivell i 82m de recorregut no son gaire extraordinàries, la veritat es que la seva gran galeria és realment excepcional per aquest massís.

Wes, ha estat un actiu espeleosub, explorant i topografiant multitud de cavitats submergides, especialment a la seva terra nadiua de Florida (USA). Les seves fotos i pel•lícules subaquàtiques ens han deixat un valuós patrimoni gràfic que ens mostra la qualitat del seu treball.

La bona amiga Rosa Gonzalez, sòcia veterana de la SIE des del 1961 ha decidit commemorar el seu 70è aniversari visitant una cavitat de més de 70 m de fondària.
Complerts els anys el 7 de juliol, el diumenge següent (11.07.2010) davallà l’avenc de Can Sadurní a Begues (el cap de setmana anterior va baixar com entrenament l'Avenc de Castellsapera ).

En una sortida de prospecció bioespleleológica a la Cova de Fontseca situada al vessant sud del Puigmal, es localitzaren una gran quantitat d'osos per tota la galeria.
Per tal de valorar adequadament aquests materials proposarem al Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell una visita conjunta que és realitzà el 05.10.2006.

Per part del I.P.S i alhora membres de la UES participaren Marta Arnau i Manel Llenas, per part de la SIE Floren Fadrique, Rosa Ferro, David Magdalena i Josep Ml. Victòria.

Nathan Williams és un d’aquests espeleo-fotografs excepcionals dels que periòdicament us mostrem una selecció de les seves imatges. Juntament amb Sabrina Simon realitzà una col•lecció de la que ja us varem fer un tast en aquest bloc.
Ara us presentem una sèrie realitzada amb el que denomina SIT, tècnica de il•luminació sostinguda (anys 2005-2009), el que actualment entenem per il•luminació amb LEDS.

Diccionari general de l'esportEditor: Departament de la Vicepresidència
Data d'edició: 01/03/2010
Pàgines: 1204
Format: 20,5 x 25 cm.
Llengua: Català
ISBN/ISSN: 978-84-393-8296-6
PVP: 30,00 €

Resum:

Amb el suggerent subtítol de geografia del buit els companys italians proposen la trobada internacional Casola 2010 ( del 29.09 al 01.10 ) que ha estat molt concorreguda els darrers anys i de la que esperem poder parlar-ne mes extensament en un post proper.
Avui volem anticipar la convocatòria d’un festival de la imatge amb unes característiques innovadores que potencien la presentació de videoclips d’una durada entre 30 i 180 segons, les clàssiques fotografies i els muntatges de fins a cinc fotos que expliquin una història.

Finalitzada la trobada internacional sobre cavitats gelades celebrada el juny d’enguany a la localitat austríaca d’Obertraun, em plau incrustar el document dels resums de les comunicacions presentades.

2010

Les diferents teories, considerades acceptables, que volien explicar la gènesi del carst partien totes elles d'un paradigma que vincula la formació de les cavitat subterrànies a l'evacuació dels materials dissolts o erosionats: el procés de carstificació.

Però Yves Quinif, observant, durant més de 20 anys, els carbonats del paleozoic belga, especialment en pedreres, ens revela un nou mecanisme, sota la filosofia d’alteració de les roques sense evacuació dels materials, la fantomització.

El 22.03.07 vam anar a comprovar (Jordi Thomas i Josep Ml. Victòria) si tal com deien la Cova Famides s’havia ensorrat i el trajecte entre ambdues boques d’aquesta cavitat en guix ja no era factible.
La cavitat es força coneguda ja que la seva situació per sota de la carretera la fa molt accessible, i precisament per això està subjecta a convertir-se en un abocador incontrolat de deixalles que ocupen el fons de la depressió d’entrada.

Els bons amics de l'Espeleo Club de Tortosa, ben coneguts dins del món espeleològic català per les seves continuades tasques de prospecció, descoberta i catalogació de molt interessant massis dels Ports, mantenen molt viva la seva pàgina web que us recomanem que visiteu periódicament en aquesta adreça.

Avui, rescatant un vídeo de l'any passat, us presentem una llarga entrevista al seu president Carlos Martinez, realitzada pel programa Freqüéncia Verda.



Bona feina!

Aquesta estructura, descrita per primer cop en la cartografia 1/200.000 del IGN francés en 1963, presenta una forma com d’un ammonite gegantí d’un diàmetre de prop de 50 kilometres i desnivells de 30 a 40 metres.
Situat dins del desert de Mauritània, el Richat és una de les mes grans i singulars estructures geològiques de la terra.
Les hipòtesis de la seva formació mes tradicionals han passat per atribuir-li ser el resultat del xoc d’un gran meteorit, o ... d’una estructura càrstica...

Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Ugo Sauro dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana. Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés y Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.

Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Ugo Sauro amb la col•laboració de Giuliana Madonia dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana. Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés y Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.

El sistema Siebenhengste-Hohgant-Höhle és una de les més grans cavitats mundials amb més de 154 kilòmetres de recorregut i 1.340 m de desnivell.
Situada a Suïssa, al cantó de Berna i al nord del llac de Thun, entre els pobles de Eriz i Habkern. La xarxa és desenvolupa en les calcaries urgonianes de l’Aptià.
Explorada per primera vegada en 1966 pel Club Jurassien de La Chaux de Fonds de Neuchatel, actualment compta amb 34 entrades.

Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques sota la coordinació de Jo De Waele i amb la col•laboració de Paolo Forti, Leonardo Piccini i Ugo Sauro dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana. Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés i Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.

La cova del Tabac o cova del Tabaco, topònim d’etimologia confusa, ha estat l’objecte de la nostra sortida del dijous 08.07,10, l’equip era format per l’Enric, el Jaume, el Josep, el Ricard, el “Víctor” i el “Visu” (GEB, GIE, SIE).

Ja estem en ple estiu i, les vacances, campanyes i viatges, trenquen el ritme habitual d’activitats. Volent mantenir el ritme diari, potser exagerat, però que n’és una característica pròpia de l’Espeleobloc, i donat que no podré ocupar-me quotidianament, ja que moltes jornades no tindré possibilitat d’accedir a la xarxa, deixaré programats una sèrie de posts que continuïn mantenint aquesta cadència.

Seguint les passes de l’admirat Ferran Cardona que amb les seves publicacions ens incita a visitar cavitats d’interès geomorfològic, varem visitar el 27.03.07 (Jordi Thomas i Josep Ml. Victòria) la petita travessa de la Tronassa de la Tor.
A la revista Exploracions núm 18 del 1999 publicà l’article que incrustem a continuació: