xbs

Arribades aquestes dates en què potser per culpa de la calor, potser per culpa d'estar en l'etapa laboral més complicada de l'any o potser només perquè l'ànima blocaire necessita descansar, i tot i que al Carquinyol encara li resta un complicat mes de feina abans de poder gaudir de vacances, El Badiu dels Micacos s'agafa un descans i comença unes vacances blocaires que, segurament, acabaran en setembre. Molt bones vacances a tothom, descanseu, gaudiu del temps de lleure i en setembre ens tornem a llegir... si voleu, és clar !

Visca la terra !!

Aquesta nit tornem a celebrar la revetlla de Sant Joan arreu de la nostra terra, la Festa Nacional dels Països Catalans. I és que sembla mentida que en la nit més cura de l'any hi cabin tantes coses : fogueres, dames blanques, focs d'artifici, aigües miraculoses, coca, castells encantats, petards, falgueres màgiques, cava, llums estranyes.... perquè, recordem, aquesta nit és una de les nits més màgiques de l'any, un d'aquells moments en que la tradició assegura que cauen els subtils vels que separen el món màgic del nostre món i en que els ésser màgics caminen entre nosaltres.

A Badalona contem amb dos hospitals: l'Hospital Municipal i l'Hospital Germans Trias i Pujol. Mentre l'Hospital Municipal ofereix una millor ubicació, ja que està situat al centre de la ciutat, l'Hospital Germans Trias i Pujol (més conegut com a 'Can Ruti' a causa de que es va edificar als terrenys d'una masia del segle XV que portava aquell nom) és molt més gran i important, oferint nombroses especialitats i serveis que l'Hospital Municipal no té. Ara bé, té un petit problema, ja que la seva ubicació no és que sigui allò que es diu 'propera'...

• Esperant el pa

Badalona no té una platja meravellosa: la sorra és groguenca-marronosa, cobreix molt ràpid i l'aigua no està sempre cristal·lina, ja que tot i que de vegades està força clara el color de la sorra no ajuda (tot i que té unes tonalitats maragdes molt maques!), però des de que ara fa molts anys van començar a preocupar-se per cuidar-la sempre m'ha agradat anar-hi. He anat a banyar-me, a prendre el sol, a jugar a voleibol, a córrer, a menjar-me un gelat mirant els estels o simplement a passejar. És un lloc que, fora dels mesos d'estiu a hora punta, em transmet pau amb una gran combinació de sol, soroll de mar i espai a l'aire lliure.

Visc a un pis massa petit per a guardar tot els records que tinc i massa jove per a recordar tota la història que té dins seu. I és que en aquest petit pis d'un barri obrer aixecat durant la dècada dels anys setanta del segle passat hem arribat a viure durant anys tres generacions juntes. I encara que sembli mentida en un piset d'extensió tan minsa quan la llei més dura de la natura se'n portava un dels membres és notava una buidor immensa, tant per dins com per fora.

Si es pugues fer una classificació d'aquells països segons el grau d'allò que dominen "políticament correcte" segurament el Principat de Catalunya estaria als primers llocs. I no m'entengueu malament, a mi em sembla perfecte evitar expressions ofensives per altres pobles o col·lectius, però és que, sovint, en fem un gra massa, ja que no sé jo a quins altres llocs la gent deixa de parlar el seu idioma *abans* de saber si el seu interlocutor l'entén o no.

Cada matí tinc per costum donar-hi un cop d'ull a diverses pàgines de notícies i diaris per internet. Per a mi ha estat tot un invent això de la tarifa plana per als mòbils i us puc ben assegurar que els viatges amb metro s'han fet més entretinguts i productius que abans. D'entre totes les notícies que hi ha tinc per costum guardar-me aquelles que tracten de temes o llocs que m'interessen o em són coneguts i que després utilitzo per a escriure els articles d'aquest bloc. Hi ha unes altres, però, que les guardo perquè m'han resultat curioses, i avui voldria fer una petita mostra d'algunes d'aquestes notícies sense categoria fixe.