xbs

Un dels grups de moda del panorama musical català dedica una cançó al Baix Ter i al Montgrí, dins de l'àlbum "Temps i rellotge". Des del temps remot d'en Lluís Llach ("El meu país petit"), i el no tant remot de Sopa de Cabra ("L'Empordà"), que no es feia una referència al Montgrí en un tema musical. Si cada vint anys hi ha una referència ... doncs ara fins d'aquí a vint anys!!

Vaig assistir el ple municipal de Torroella el passat dijous a Can Quintana. No hi va haver res que em sobresaltés de sorpresa: tot dins la dinàmica de qualsevol ple municipal democràtic on govern i oposició es troben junts públicament.

Debat especial sobre la sentència de l'estatut
amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, moderat per Vicent Partal (Vilaweb)

Seny tenia en Jordi Pujol de negar-se durant molt de temps de voler reformar l'Estatut. Seny perquè sabia que hi hauria moltes discusions i avançar, allò que se'n diu avançar, ben poc. En Jordi Pujol va voler evitar aquest desgastament (aparentment inútil) de la política i societat catalana. Cert que no calia remoure tantes consciències per acabar on ja èrem, i perdre "d'alguna manera" el temps. En Pujol, com a bon estadista, sabia que no aniríem gaire lluny d'on som ara perquè ja sabia aleshores que la política catalana havia tocat sostre dins l'estat de les autonomies espanyoles.

Pot ser semblaria una paradoxa: CiU quasi obtindria majoria absoluta, ERC i PSC es desplomen, i l'independentisme frega ja la majoria, segons una enquesta publicada avui pel diari El Periódico. I dic explícitament que "sembla" una paradoxa, però només això: "sembla". Jo sóc d'aquells que un partit catalanista ha de ser per defensar els interessos de Catalunya, de la majoria dels catalans i catalanes, i si aquesta majoria reclama un referèndum, doncs estic segur que CiU hi serà per tirar-lo endevant, per defensar-lo amb totes les conseqüencies.

Avui Google m'ha regalat una nova plantilla pel blog, un canvi de disseny, una nova cara, una cosa en fi més fresca. I justament avui que és el meu aniversari doncs tinc una nova imatge, que de fet ja tocava. Ara aquest blog, a més de contenir codi html i css, incorpora la tecnologia 2.0 de JavaScript. Amb aquestes eines es permet fer coses força més maques i un disseny força més modern.

Per si algú no se'n recorda de com ho tenia fins ara reprodueixo aquí una impressió de pantalla del blog just abans de fer els canvis.

Avui, 9 de juny, president durant 23 anys de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, fa 80 anys, i encara té coses a dir, i encara si pogués segur posaria a més d'un al lloc que li pertoca o el faria callar. Però ara "no toca". Ara toca opinar de la seva llarga trajectòria política, influència de la qual va més enllà de les fronteres catalanes. Re-escric la nota "Ara que faig vuitanta anys" que el mateix Jordi Pujol ha fet publicar al diari Avui :


Ara que faig vuitanta anys

La setmana passada vàrem poder gaudir de l'excel·lent programa de la professional M.Dolors Genovès "Adéu, Espanya". En el programa equiparava quatre nacions sense estat: Escòcia, Greolàndia, Quebec i Catalunya. Són quatre nacions que amb les seves particularitats tenen en comú la defensa pel camí més idoni de la seva identitat. N'hi ha més de nacions al món occidental i desenvolupat que tenen aspiracions màximes políticament parlant, com ara País Basc, Gal·les, Córsega, Sardenya, per posor el més coneguts.

Aquest vespre per TV3 fan un programar "pioner" dins la jove democràcia espanyola: "Adéu, espanya?", títol extret de les lletres del poeta Joan Maragall que va escriure fa ja molts i molts anys, en època d'aquell avi que se'n va anar a Cuba i va morir a "bordo" del Català, el millor barco de guerra ...



Si, avui dia podem dir tranquil·lament "Adéu, Espanya" i no passa res. Però sóc del parer que tard o d'hauria s'hauria de prendre el peu de la lletra i actuar en conseqüencia quan es diu "adéu, Espanya".

Aquesta matinada ha traspassat en Pere Casellas, a l'edat de 84 anys. Era el pastisser de Can Casellas, local que tenia a la Plaça del Peix (Plaça Pintor Gimeno), i on ha estat visquent fins als darrers dies de la seva vida. Persona afable, molt coneguda i considerada a Torroella de Montgrí, va ser el pastisser de Can Casellas, la pastisseria que portava la Remei, la seva dona i tia de la meva sogre.

Aquest blog avui emprén un nou canvi. Fa ja un parell de mesos vaig comprar dos dominis i que avui m'he disposat a ordenar-los per poder-los enllaçar amb els dos blos acitus que disposo actualment.

Ahir em va fer molta gràcia veure el programa "Polònia" de TV3 quan surt el senyor Hereu i diu mentre caba la seva pròpia tomba: "Hi halgún socialista que està més malament que jo?". I tot seguit enfoquen la imatge del senyor Montilla amb la seva típica cara de peix bullit. Sense paraules. No calia dir res més. Però aquesta gent de "Polònia" encara hi van posar més sala ...

Ahir em va fer molta gràcia veure el programa "Polònia" de TV3 quan surt el senyor Hereu i diu mentre caba la seva pròpia tomba: "Hi halgún socialista que està més malament que jo?". I tot seguit enfoquen la imatge del senyor Montilla amb la seva típica cara de peix bullit. Sense paraules. No calia dir res més. Però aquesta gent de "Polònia" encara hi van posar més sala ...

El nou Parc Natural del Montgrí je és una realitat. Ves per on ara tinc un parc natural just rera de casa, i que me'l puc mirar des de la finestra ...

El Montgrí, un rocam calcari el color del qual dóna nom al massís, inspirador de la novel·la noucentista "Sol·litud" de Víctor Català, és una formació geològica pre-pirenaica que el terreny argilós de l'Empordà va fer-lo lliscar fins a l'emplaçament actual. Ple de pinedes, ferèstecs penyassegats, una històrica ermita de Santa Caterina, dunes, caus, avencs, i tot un seguit d'altres elements geològics, faunístics i arquitectònics que fan mereixedor d'aquest reconeixament que ha fet finalment la Generalitat de Catalunya.

El nou Parc Natural del Montgrí je és una realitat. Ves per on ara tinc un parc natural just rera de casa, i que me'l puc mirar des de la finestra ...

El Montgrí, un rocam calcari el color del qual dóna nom al massís, inspirador de la novel·la noucentista "Sol·litud" de Víctor Català, és una formació geològica pre-pirenaica que el terreny argilós de l'Empordà va fer-lo lliscar fins a l'emplaçament actual. Ple de pinedes, ferèstecs penyassegats, una històrica ermita de Santa Caterina, dunes, caus, avencs, i tot un seguit d'altres elements geològics, faunístics i arquitectònics que fan mereixedor d'aquest reconeixament que ha fet finalment la Generalitat de Catalunya.

La veritat és que d'economia no en sé res de res, i menys quan uns economistes comencen a especular amb la borsa com han feta tant aquesta setmana com la passada. Avui torna a baixar l'Ibex de manera escandalosa, dilluns passat ho va fer pujant escandalosament (titulars a tots els mitjans de informació). I la setmana vienent?

La veritat és que d'economia no en sé res de res, i menys quan uns economistes comencen a especular amb la borsa com han feta tant aquesta setmana com la passada. Avui torna a baixar l'Ibex de manera escandalosa, dilluns passat ho va fer pujant escandalosament (titulars a tots els mitjans de informació). I la setmana vienent?

Titular d'avui!
Zapatero redueix un 5% el sou dels funcionaris, congela les pensions i suprimeix el 'xec nadó'