xbs

La Biblioteca Pública de Bree (Bèlgica) és una obra de restauració dels arquitectes Bert Geraets i Ilse Das, realitzada entre el 2005 i el 2007. Per a la restauració s’han tirat a terra antigues parets, i s’ha creat així un únic i gran espai, diàfan, ampli i lluminós, i en què els propis prestatges són els qui configuren els diferents espais. Per a guanyar espai, a més, s’ha suprimit un auditori i s’hi ha afegit una nova planta. Els prestatges mòbils permeten, a més, modular l’espai segons les necessitats, i crear zones ad hoc.

Té una superfície total de 1.250 metres quadrats i va tenir un cost de 1.315.000 euros.

FONTS:

A Tunis vam fer una excursió a la Medina, un enorme conjunt de carrerons i passadissos coberts, situat al centre de la ciutat, i que està ple de botigues i basars on és imprescindible el regateig. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1979.

El divendres 23 de juliol d’enguany, a la lluna de mel, vam fer cap a Tunis i també cap a Sidi Bou Said, un bonic poblet del litoral tunisià, situat a uns 20km de la capital, i conegut per les seves cases blanques amb portes i finestres pintades de color blau clar. Un oasi blanc, amb abundosos i frondosos jardins, i situat ben a prop de Cartago.

Ahir vam anar d’excursió familiar, i vam fer cap a Vall-de-roures, d’uns 2.300 habitants i que és la capital de la comarca aragonesa de la Matarranya. Val la pena apropar-s’hi, per la tranquil·litat que s’hi respira, pel seu cas antic i també per algunes joies arquitectòniques prou importants.

Ubicada a la ciutat belga de Genk, la Biblioteca Pública és una obra dels arquitectes Claude Vasconi i de Gedas, finalitzada l’any 2009. Està ubicada al centre de la ciutat, a la seva principal plaça, i la pròpia Biblioteca és l’eix principal d’un projecte de renovació urbana molt més ambiciós. En destaca l’ús abundant del vidre, tot fent que la lluminositat i la sensació d’espai ampli i diàfan en siguin els seus principals signes d’identitat.

Fa uns dies vam fer cap a la Reserva Natural del Riet Vell, en ple Delta de l’Ebre i molt a prop de la Urbanització dels Eucaliptus. Un autèntic oasi de pau i natura, i que disposa a més d’una llacuna restaurada i que és un autèntic paradís per a un bon nombre d’aus. Val la pena escapar-s’hi, de debò. Vaig aprofitar a més per a fer aquest vídeo.

Se ubicará en el actual parquing del ferry, en el frente marítimo de la capital cántabra

El arquitecto italiano Renzo Piano (Génova, 1937) y Premio Pritzker de Arquitectura, será el encargado de construir la futura sede del Centro Cultural Botín, una obra impulsada por la Fundación Marcelino Botín. Este nuevo centro se ubicará en el muelle de Albareda de Santander, y se prevé que esté finalizada en el 2015. Supondrá una inversión inicial de 50 millones de euros, y el nuevo edificio será la principal tarjeta de presentación de la ciudad a su candidatura a Capital Europea de la Cultura del 2016.

A partir de la pregunta ¿Cómo se piensa en español y en portugués la arquitectura contemporánea?, la exposición Post Post Post reúne la obras de hasta 70 equipos de arquitectura de España e Iberoamérica, y al mismo tiempo se configura como una plataforma de análisis de las nuevas arquitecturas iberoamericanas. El único requisito es que los equipos participantes en la exposición presenten sus trabajos en forma de instalación dentro de cajas postales de Correos. El resultado es una instalación colectiva que representa los mecanismos de construcción de ideas y procesos colectivos contemporáneos.

A Nàpols hi trobem les magnífiques Galeries Umberto I, del segle XIX i que estan ubicades en ple centre de la ciutat i amb un accés per la Via Toledo, l’eix comercial per excel·lència napolità. Destaquen per la magnífica cúpula de vidre que remata el centre de les Galeries, que tenen forma de creu.

Ubicada a la comuna xilena de Licantén, al municipi de Curicó, la seva Biblioteca Pública és una obra de l’equip d’arquitectes format per Emilio Marín i Benjamín Murúa i Rodrigo Valenzuela, construida entre 2008 i 2009. El projecte ha consistit en recuperar un antic magatzem de ferro per a trens, abandonat durant més de 20 anys, i transformar-lo en Biblioteca. Té una única planta, un gran espai diàfan, obert, transparent i lluminós, envoltat de nous vitralls en tot el seu perimetre, i amb llum zenital que aporten les claraboies de la coberta.

El proyecto formará parte de una exposición sobre vivienda solar que se podrá ver en el Pabellón Español

El proyecto de las Fab Lab House, en el que han participado arquitectos de más de veinte países y que ha estado dirigido por el Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña (IAAC), el The Center for Bits and Atoms del Massachusetts Institute of Technology (MIT), y por la red mundial de Fab Labs, estará expuesto en el pabellón español de la 12ª edición de la Bienal de Arquitectura de Venecia.

Jordi Badia, y su estudio BAAS del cual es su fundador, son los protagonistas de esta exposición, que tendrá lugar en el Estudio Mínim, equipo fundado en 1999 por Agnès Blanch y Elina Vila.

Esta retrospectiva ofrece la trayectoria de Badia y de BAAS a través de la gestión y el uso de los espacios vacíos, tan frecuentes en la obra de Badia, y que a su vez son silencios alrededor de los cuales la arquitectura es capaz de construir y mostrarnos nuestros mundos.

Tot l’article a: http://scalae.net/evento/exposicion-vacios-persistentes

Fa un any, el 10 d’agost de 2009, un grup de persones vam convidar a la comunitat bibliotecària d’Espanya i d’Amèrica Llatina (personal, usuaris i simpatitzants del món de les biblioteques) a un experiment inèdit fins llavors: posicionar el hashtag #biblioteca entre els “trending topics” (temes del moment) a Twitter.

El primer port del nostre viatge de noces fou el de Villefranche-sur-Mer, el dilluns 19 de juliol d’enguany. Es tracta d’un petit poblet d’uns 7.000 habitants, en plena Costa Brava francesa, i situat entre Niça i Mònaco. És un bonic poble, pintoresc i amb carrerons empinats i amb escales, i amb les cases pintades de colors vius. Té un aire de bohemi que li dóna un encant ben especial.

Después de que el pasado 30 de junio me despidieran del trabajo, y de pasar con nota la primera quincena de julio, en la que nos hemos casado y nos hemos ido de luna de miel, desde el domingo 25 de julio vuelvo a la normalidad, a la rutina del día a día … con la ligera diferencia de que ahora mi rutina es la de una persona sin trabajo y en el paro. Un cambio de 360º grados, y que además tiene lugar en un momento de grave crisis económica y, además, en una zona geográfica donde las expectativas laborales en mi ámbito son más bien escasas. Y si ya es complicado adaptarse a esta nueva vida, desde hace unos días tengo una nueva sensación: la de pérdida de identidad profesional, la de  sentirme fuera del día a día de la ByD.

Després de què el passat 30 de juny m’acomiadessin de la feina, i de passar amb nota la primera quinzena de juliol, en què ens hem casat i hem anat de lluna de mel, des del diumenge 25 de juliol torno a la normalitat, a la rutina del dia dia… amb la lleugera diferència de què ara la meua rutina és la d’una persona sense feina i a l’atur. Un canvi de 360º graus, i que a més té lloc en un moment de greu crisi econòmica i, a més, en una zona geogràfica on les expectatives laborals en el meu àmbit són més aviat minses. I si ja és complicat adaptar-se a aquesta nova vida, des de fa uns dies tinc una nova sensació: la de pèrdua d’identit professional, la de sentir-me fora del dia a dia de la BiD.

El passat diumenge 25 de juliol vam ser a temps d’apropar-nos a la Festa del Renaixement d’enguany, fer una passejadeta pel casc antic de Tortosa, copsar el seu magnífic ambient, i fer aquest petit vídeo d’uns abanderats en plena actuació…

El dijous 22 de juliol vam arribar a Nàpols, la capital de la Campània i la ciutat més poblada del sud d’Itàlia. De seguida vam poder veure in situ la seva fama de ciutat caòtica i desordenada, i en la qual creuar un carrer és una qüestió de vida o mort…

Aquest mes de juliol ha suposat una autèntica revolució en la meua vida, en diferents aspectes i des de diferents punts de vista. I tot plegat a portat que aquest blog patís un llarg parèntesi, una absència força llarga, i que ara espero tancar i reempendre amb més ganes i il·lusions. Considero que el blog és encara, i ho continuarà sent durant molt temps, un projecte vital, un signe identitari, reflex de (per ara) quasi 6 anys de la meua vida. En aquest article voldria apuntar breument els 3 motius i les 3 causes d’aquest llarg parèntesi; els que em seguiu ja els sabreu, però amb aquestes lletres voldria deixar-los per escrit, fixar-los en la meua memòria.

Del 18 al 25 de juliol d’enguany hem estat de viatge de noces, i en concret, hem anat de creuer per França, Itàlia i Tunisia. Al vaixell vam veure que hi havia una biblioteca (si, la meua dona és una santa santíssima, que fins i tot a la lluna de mel ha d’aguantar deformitats professionals), així que encuriosits, ens hi vam apropar. I això fou el que vam trobar… Vegin, i jutgin vostès mateixos.