xbs

Avui he anat al gimnàs...feia gairebé 2 mesos que no hi posava un peu, i mentre pedalava, anava pensant coses, que en el meu cap es convertien en un magnific post sobre 10 reflexions damunt una bicicleta, però de sobte la manca d'oxigen m'ha fet oblidar la majoria, bé, bàsicament 9 de 10. La única que recordo és:
- Quina puta merda de música, pedalariem igual sí fos com a mínim decent!

Sempre hi ha remakes, còpies i adaptacions en el món de la televisió, a vegades funcionen i altres no, n'hi ha de ben fetes o ni ha que són una autèntica pifia.
Fa uns dies vaig sentir que a TVE farien un remake de "las chicas de oro"..una sèrie que rl meva mare mirava i per tant que havia vist alguns cops, i la veritat recordo que em feia gràcia.
Avui, però, he vist l'anunci amb la versió de la 1, amb les seves actrius...i el primer que he pensat és que es comencen a notar els problemes de no posar publicitat...no pinta bé, la veritat.

Avui anava a parlar de política, fa temps que no toco el tema, però és que no se per on començar sense fotre-li un cop de mall a algú...ni un se n'escapa!
Així doncs, us passaré la recepta del mojito casolà (que no de cassola) que aquest estiu m'ha acompanyat alguns vespres de calor:


*1 got
*2 cullerades de postre de sucre de canya (si el marró)*1/2 llima tallada a quarts*7 o 8 fulles de menta fresca (fàcil de trobar en qualssevol gran superfície)*Rom*Aigua am gas*Gel picat
- Posem el sucre, la llima i la menta dins el got, i amb una mà de morter ho xafem fins aconseguir que el suc de la llima desfaci el sucre.

Jo no sóc maniatic...d'entrada. Com tots tinc les meves coses, em donen especial mal rotllo els coixos, els genyos, la gent amb samarreta de fútbol lluny d'un camp en dia de partit, sentir parlar killo al jovent, la gent amb xandall per el carrer (especial menció al darrer anunci del Decathlon..chandal para cada dia..un escàndol). Tot i així una de les meves manies, és la gent, ve, els homes, sense samarreta per el carrer. Evidentment si és una dona, què us haig de dir, trobaria igual de mal gust, però m'ho miraria amb ulls diferents...

La meva tieta em va comentar aquesta recepta l'altre dia. Jo l'hi he afegit algun detallet, però la veritat és que amb uns espaguetis, quatre cloïsses, una mica d'all i julivert i un raig de vi blanc (avui l'hi he posat conyac) tens un plat boníssim per carregar les piles.

Dissabte vam celebrar l'aniversari del pare amb un fantàstic dinar al Celler de Can Roca a Girona.
Evidentment no cal ni dir que la festa que representa deixar-te portar per les propostes d'aquests cuiners, artistes, és fantàstica i va molt més enllà de les absurdes crítiques sobre les mides dels plats, la cuina tradicional i demés bajenades. 
Secretament, però, jo el que em venia de gust era conèixer el Josep Roca, el somelier, el cambrer de vins com es presenta a la carta. Els que seguiu el bloc, sabeu que el món del vi m'interessa i poder saludar al que ha estat per mi un dels meus "gurus" en l'aprenentatge d'aquest món, seguint-lo entre altres llocs en el programa del 33 En clau de vi, era un al.licient extra per aquest dinar.

#fills #platja #pares #germans #nebots #amics #pesca #més pesca #el parany #rentadores #AP7 #arròs #cervesa #can roca #mòbil #origen #barca #sol.litud #desvirtualitzar #armaris #delaféylasfloresazules #amicsdelesarts #twitter #moto #racc #mojito ...i moltes més que ara no em venen al cap.


Quin post més raru nen! #etfelicitofill

Així és com des de UGT anomenen el col.lectiu ni-ni, aquests joves que ni estudien ni treballen.
Llegeixo al diari, que en el darrer informe d'aquest sindicat apareix que aquest col.lectiu ronda les 154.000 persones a Catalunya, prop d'un 24% del cens de gent utilitzat.
I què proposen, quina és la solució...cap. Qui n'és el culpable que aquests joves no tinguin ni ofici ni benefici..l'empresari (aquell personatge que s'enriqueix a base de maltractar la gent que treballa per ell). Segons l'informe, si els empresaris oferissin llocs de treball dignes i amb bon sou, aquests joves s'interessarien per alguna cosa més que el mandrejar.

Acabo de veure aquest anunci a la tele:



Us imagineu la de brometes que haurà aguantat la noia aquesta?

Avui he recollit l'hereu de les colònies. Va a l'esplai del poble, el mateix en que jo vaig formar part del primer grup de grans, i del que en vaig ser ajudant de monitor (el meu responsable em va dir que mai no seria monitor per que era massa egoista..quines coses!).

Avui el dia ha anat a pitjor, a punt de tancar per vacances, les presses i les coses que no acaben de sortir genera una pressió gairebé insuportable, fins i tot si aquesta no recau en la teva pròpia feina, l'ambient ja és saturat..massa tard.
A més la tarda a començat amb una tromba d'aigua, que ha fet variar plans i modificar horaris, per acabar fent favors que en el fons he fet,  en previsió de cobrar-me'ls dins de poc (què, no sempre i amb tots s'ha de ser altruïsta)
I quan el dia s'acaba, un petit missatge, quatre ratlles en forma de correu-e, t'acaben alegrant el dia sense que ho esperessis.
Sí, definitivament estan bé (segonsquines) sorpreses!
PD-Per cert, algú sap que ha fet el Barça...mandre de googlejar ;)

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823
I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:
-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

Segueixo pensant el mateix que deia l' altre dia dels Dire Straits...tot i això, us recomano (si no ho heu fet ja) anar a un concert dels Angels of Mercy...segur que és molt millor que els altres!
Un baixista molt gran, un bateria animal, un guitarra solista que la toca, un cantant de veu profunda i un guitarrista ritmic molt seriós a ratus...ah! i un teclista que toca sense ser-hi...impressionant!
 

A més coneixereu gent estupenda!

Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.
I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...
Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!

L'altre dia per tal d'aprofitar unes verdures que tenia a la nevera, vaig pensar en coure-les al wok amb una mica de salsa de soja. Una forma fàcil i ràpida de menjar-ne deliciosament.
El problema és que no tenia salsa de soja!...llavors, vaig veure el cous-cous i el vaig hidratar i el vaig col.locar amb les verdures per afegir-li després una espècia  que em van portar de marroc...senzillament va quedar fantàstic, i a més rotllo cuina fusió!
Estic segur que amb curri també hauria estat una bona sortida!

Montilla va a casa el Zp a dir-li que els catalans estem emprenyats, imagino que Zp ara mateix deu tenir problemes per dormir...
Però aquesta reunió d' avui ha deixat anar llengües i he sentit de tot, que si el Socialistes no són capaços de mantenir el que pacten aquí quan van allà, que si els convergents no acaben de mullar-se mai, que els d' esquerra tirarien per el dret però quan fos l'hora de perdre la cadira acabarien empassant-se les seves paraules, els d' Iniciativa que regualrien encara més, els del PP que viuen en un altre món, no tan allunyat com els de Ciutadans, però Déu ni do...vaja que per gustos colors!
I jo penso, si no som capaços de entendre'ns entre nosaltres, com volem que ens entenguin els altres! ja podem anar fent campanyes ja...

Vagi per endavant que aquest post ha estat escrit sense assessorament legal.
Avui sentia a la ràdio que el conseller Castells anava a declarar a la comissió parlamentària sobre el cas Palau (o cas Millet) i que ja abans havia declarat davant el jutge i no havia estat imputat ni res semblant.
Això m'ha fet pensar. Allò de la separació de poders en que queda? això no és una mena de judici paral.lel? Quina formació en dret tenen els polítics que fan d'acusació? 
I el què és més important, quan cobren extra els polítics per formar part d'una comissió d'investigació parlamentària?

Esperant un amic per dinar, assegut davant el restaurant on anàvem he caçat aquesta conversa que mantenia una senyora de mitjana edat parlant amb algú via mòbil:
- Si eso, quereis tomar un café o argo, yo estoy aqui.....aqui en el Mandonal!
Sort que és divendres.

I és que la gent és (som) així..en realitat el tema de l'estatut, la manifestació, el debat de política general són ben poca cosa en l'interès col.lectiu si els comparem amb el que realment mou les masses, i ara com ara, és la victòria de la roja, que segurament cuejarà durant tot l'estiu com a mínim.

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.