xbs

Dimarts al vespre el Joan Ballester va llegir aquest article al públic que omplia el Bartrina per a la presentació de la campanya Reus Decideix. Gràcies.

Per a llegir el Tomb de ravals d'avui del Punt cliqueu aquí o continueu llegint.

Jordi Martínez, per mi el millor pallasso enfarinat que hi ha però més conegut pel seu paper de Paco a Ventdelpla.
Monti, o sigui Joan Montanyès, un pallasso dels de veritat, no dels happyflowers que riuen per fora i ploren per dins, sinó dels que de lluny fan morir de riure però que si se t'acosten massa et fan morir de por.
Claret Clown, o Claret Papiol o Claret Poltrona, el tercer històric, un dels actors amb millor veu de Catalunya que tanca aquesta trinitat d'astres pallassils.

Un dels millors consells que m'han donat és que cal centrar objectius, i per tant tot allò que no t'ajuda a atényer això són distraccions i les distraccions o bé són un hobbie que t'ajuda , o bé són una molèstia, per molt justes o importants que puguin ser. Ara mateix els meus objectius poc tenen veure amb allò públic. Així doncs de fa unes setmanes he començat a tancar un munt de coses que em prenien temps i esforços i que no m'aportaven una gratificació personal suficient. A vegades cal podar l'arbre, tot i que tallar branques pugui ser dolorós.
En tot cas mentre l'arbre és viu sempre pot rebrotar.

Xafardejant per internet he trobat que la Ràdio Televisió de Vilafranca ha fet una sèrie de reportatges dedicats a cada ball i entremès de la Festa Major.
Estaria molt bé que Canal Reus TV copiés sense compassió aquest format, serviria per a donar a conèixer el nostre patrimoni festiu a la població, que normalment té més tirada a veure la TV que no pas a llegir qualsevol material gràfic que s'editi. I si després ho editen en DVD i ho treuen a la venda encara faran negoci i tot.
(Si ho fes TV3 ja seria la bomba, però més val tocar de peus a terra).

Les ganes són d'escriure una rebentada contra l'Estat Espanyol que a colat un cementiri nuclear a la colònia i contra Ascó que s'ha venut per trenta monedes de plata. Però n'hi ha que ho fan amb més gràcia i més mala llet, us enllaço dos apunts de Valero Sanmartí, oco que poden ferir sensibilitats de la gent més delicada:

• Jo només entrevisto a l'alcalde d'Ascó
• Jo només emmagatzemaria a tots els asconers al puto cementiri nuclear

Fins on arriba la política i on comença el teatre? Aquesta és la reflexió d'Àlex Rigola en aquest Nixon contra Frost, en aquest, Lluís Marco contra Joan Carreras. Política i espectacle dialoguen en aquesta densa obra. I es per treure's el barret pel resultat final.
Nixon-Frost és un text que explica com David Frost, un presentador de concursos estàndard, es va obsessionar en entrevistar Richard Nixon, per tal de jutjar-lo mediàticament i fer la feina que els tribunals no havien fet.

Rafael Vidal, alcalde d'Ascó ha considerat la candidatura una oportunitat de "futur". Vidal ha afegit que "no és per diners", sinó "per responsabilitat" i per garantir la viabilitat econòmica de la comarca. A la fotografia una aula d'una escola de Pripyat, la ciutat que hi havia al costat de la central nuclear de Txernòbil.

Ahir Fito Luri va fer la presentació del seu Zoòtrop al Teatre Bartrina. és impossible que no t'agradi un directe del Fito, té unes taules damunt de l'escenari impressionants. Estava acompanyat per bons músics: Kandi Álvarez (guitarres i veu), Jorge Varela (piano), Gerard Marsal (saxo tenor), Guillem Cabré (violí), Aleix Vallverdú (clarinet), Joan Sanjuan (guitarra elèctrica), Isidre Sans (baix) i Jordi Salvadó

Ahir es va fer al primera reunió de la plataforma Reus Decideix. Es va constituir i es van començar a crear comissions de treball amb la vista posada al 25 d'abril com a data possible per al referèndum a Reus. Quan vaig sortir de la reunió la primera persona que em vaig trobar i a la qual li vaig explicar em va replicar:
-Molt bé, però de què serveix?

S'ha fet pública la programació de la cinquena edició del festival Autúria de cançó d'autor que es fa a Reus del 2 al 7 de febrer. A servidor de vostès no es perdrà  els concerts de l'Anna Roig i l'ombra de ton chien, Le Petit Ramon, Sanjosex i serà a primera fila del Petit de ca l'Eril.
Molt bona iniciativa, crec haver llegit que alguna de les anteriors edicions havia anat fluixa de públic, però el públic es crea amb persistència, treball i qualitat, i tinc el convenciment que aquesta edició serà un èxit incontestable.

Un campió del món d'esquí daltònic, un príncep indi que parla españolo, un mentalista de perfil baix, Klaus l'hostaler molvanès que té les claus de l'hostal molvanès, Adelaida Cieguinha do Nascimento de professió cega, un poeta amb el síndrome de la Tourette, una sordmuda molt discreta, dos espies amb tovalloles al cap, una disfressa de robot poc aconseguida, un flautista mallorquí al Berlin Oriental, un oficial britànic sense humor anglès, persecucions automobilístiques a peu, un diplomàtic que amb una trucada vol envair l'Equador, un exnazi obligat a ser criat d'un jueu, un cas que ve gran al KGB, punyals per l'esquena, un microfilm que la CIA vol que arribi a l'altre costat de

Per a llegir el tomb de ravals d'avui cliqueu aquí o continueu llegint.

Potser no sóc allò que en diuen el target de l’obra, però a mi Nadal a ca’ls Cupiello no em va agradar. De fet a l’estrena que es va fer al Fortuny divendres passat hi va haver divisió d’opinions, per una banda un part del públic va riure a cor que vols i l’altra que ens va deixar totalment freds. El teatre no són matemàtiques, o sigui que si agafem el director de moda, sumar-hi actors televisius i posar-hi un text d’un autor de reconegut prestigi el resultat no sempre és exitós, o pot ser-ho per a uns i per altres no.

El 2003 El Titot i un munt de músics musiquen els poemes de Guillem de Berguedà
El 2004 Antònia Font i Quimi Portet van treure discos estratosfèrics
El 2005 Joan Miquel Oliver debuta com a solista
El 2006 Antònia Font hi torna
El 2007 Es consolida Mishima
El 2008 Apareix Manel
i el 2009 El petit de ca l'Eril
i hi ha un munt de grups que apreten, que no pari la cosa!

Jair Domínguez ha tancat el seu bloc!
I què farem ara?
Ara per a passar aquest llarg hivern dependré només de les dosis d'humor negre que trafica el Valero Sanmartí des del seu bloc.

No sé perquè amb això del digital fent zàpping deixem la pantalla reposar damunt de ca l'IB3, el canal de televisió pública de les Illes Balears. Aquest desembre mentre al canal 33 feien en directe la festivitat del Hanukka, molt respectable, a IB3 feien un reportatge sobre el pessebres mallorquins. Amb tot el respecte del món, però com és normal em sento més proper de cultura, tradicions i manera de pensar dels que fan el pessebre a Mallorca que no pas altres celebracions més exòtiques que es puguin fer a Barcelona.

El Tebac va iniciar l'aniversari dels trenta anys amb un Marivaux, El triomf de l'amor. Molt ben dirigit,  amb gust i elegància; ben defensat pels actors i actrius, amb una escenografia impressionant. Crec que era impossible fer res més per a millorar el text de Marivaux, em trec el barret davant del repartiment per l'esforç d'estudi i després d'interpretació d'un text tan i tan llarg.
Això vaig escriure i ho vaig deixar a la nevera del bloc fins que un dels components del Tebac em va confirmar les sospites que tenia. La pregunta que em feia era: Com és que totes les companyies trien o bé autors de l'antigor o es fan ells mateixos el text a mida? És que ara no hi ha dramaturgs bons?

Les festes de Nadal a Reus tenen diversos actes parateatrals de carrer. El 2008 se'n van recuperar dos amb diferent sort. Un és l'enlairament del cohet Speteck per part del ball de Diables de Reus el dia dels Innocents. Aquest acte és la primera carnavalada de l'any i pel que sembla gaudeix del favor de la sorpresa ciutadania que se'ls troba, crec que la majoria de reusencs són més oberts i menys encarcarats que alguns retrògrads que escriuen cartes al diari. L'speteck és un acte divertit, amb un punt de mala llet i que funciona.