xbs

A la Fira Mundial de l'Alimentació de Filadèlfia de 1878, el fabricant Jaume de Vernils, de Vic, presentà un nou producte: les llonganisses. Tal com explica Gonçal de Reparaç en el seu llibre clàssic sobre la plana de Vic, la producció de llonganisses i altres conserves de carn embotida era, fins aleshores, una producció familiar tradicional (...)

Un dels meus centres d’interès ha estat i és l’empresa innovadora, moderna, consensual, i els seus derivats: el management, el màrketing, les formes i els mètodes de gestionar-les. Sóc conscient, però, que aquest blog no ha reflectit prou, ni de bon tros, aquest extrem (...)

Ahir dilluns, vaig estar amorrat davant del televisor –fent zàping, però focalitzant TVE i TELE-5, tot veient la ingent, l’entusiasta, la milionària concurrència popular en homenatge a la Selecció Espanyola de Futbol que, amb la participació activa de 7 jugadors del FC Barcelona, ha donat la primera copa del món de la història a Espanya (...)

En 1936 los falangistas, en Barcelona, no llegaban a los 150 militantes, contando su otro fundador, poco después fusilado, Roberto Bassas. La noche del 18 de julio Santa Marina arengó a un grupo de jóvenes para apoyar la insurrección armada contra la República en un caseron de Pedralbes. Luego, pegó cuatro tiros por las Ramblas. Y muchos años más tarde falleció en aquella Barcelona a la que amó y donde vivió “su” vida (...)

Agafo el primer tren del matí. Avui, servidor, faré un doble viatge al passat. Any 1972. Quan una colla de ganàpies badalonins que fèiem batxillerat, i dels quals tan sols un, en Morató, sabia parlar català, vam anar a petar a un desconegut Folgueroles, pàtria, deien, d'un desconegut mossèn Cinto Verdaguer. Català, Verdaguer? tot això, per què ho volíem, què era, què representava, llavors? Vila de cases baixes, d'hàbitat mínim, d'amplis i deserts vials, amb tot d'arbres. I ara i avui, viatge, de nou, i també, és per això que és doble, cap a les lluites urbanes, populars, del Baix Llobregat (...)

Qui en pot dubtar que la “mani” d’ahir va estar molt bé. Tanta gent. Gairebé agafats de les manetes. Igual que germanets. Barrejats –tutti quanti, autonomistes, federalistes, independentistes del morro fort, sobiranistes. Una joia, una passada. Una concentració que ha fet el seu fet tot prenent la temperatura al país en un moment prou irrepetible. I no res més (...)

Ann, concertista de piano, presència una escena que li giravoltarà la vida. A partir d’aquest fet, la dona emprendrà un camí cap a dins i cap enfora. Cap a ella i cap el món. En cerca, de què, sinó? de la cambra pròpia que postulà la Virginia Woolf (...)

Després dels llibres publicats, i del primer text, un de col·lectiu, on s’hi aplegaven tot de modestes proses narratives, ara li toca e torn als llibres escrits però que no hi han vist pas la llum. Llibres desats. Llibres colgats... Llibres no publicats. En són tres i tots tres tenen alguna singularitat (...)

Aquests dies, amb un aparentment banal debat sobre encapçalaments, eslògans, i tutti quanti, s’està desenvolupant un dels més fins, punyents i interessants jocs d’esgrima: el període post-sentència –no encara, post-estatut, compte els babaus! (...)

Catalunya s’acosta a un procés d’autodeterminació, i li cal, entre altres coses, definir quina política exterior vol, sota quins eixos programàtics, amb quins socis, per tal d'ajudar a bastir un nou ordre internacional en pau, més just, i més lliure. Servidor, hi contribueixo amb uns apunts (...)

Pere Madrenys i Caballé és un capellà secularitzat que forma part del Fòrum Joan Alsina; va ser corresponsal al Concili Vaticà II, va ser membre de l'Opus Dei, va treballar al costat del doctor Narcís Jubany i ha estat un periodista que ha treballat als principals mitjans escrits (…)

“¿Por qué me enamoré de tu padre, Germán? Muy sencillo, por dos cosas, Carlos era un dirigente comunista, y además, un hombre generoso, entregado, con buen humor, buen marido” (...)

Jeanne viu a les rodalies de la capital francesa amb sa mare Louise. Sa mare fa bullir l’olla tot cuidant canalla. Jeanne necessita numerari i veu un anunci que li pot canviar la vida. L’oferta ve d’un conegut bufet d’advocats propietat d’un antic admirador de la mare, i conegut dirigent públic de la comunitat jueva francesa. La història, que no s’acaba pas aquí, es basa en un fet real esdevingut el 9 de juliol de 2004 i que va remoure la societat francesa (...)

Vuit contes o històries (Herederos. Parientes. Excavan. Perdidos. Esperan. Extraños. Cantan. En un lejano lugar en otro tiempo), servides amb l’estil peculiar, ben personal, de l’escriptor hebreu (...)

Joan Laporta, ha confirmat, finalment, fa unes hores, el seu ingrés en el món de la política (...)

El Frente de Liberación Popular va néixer, a Madrid, en 1958, i va morir en 1970. Era una formació d’estructura confederal integrada pel propi FLP, el Front Obrer de Catalunya-FOC, i Euzkadiko Sozialisten Batasuna-ESBA, que va assolir gran implantació com a tercera via entre, deien, un socialisme adormit i poc operatiu i un comunisme fort i dogmàtic. Pasqual Maragall, Joaquín Leguina, Narcís Serra, José Luis Leal, Miquel Roca, Diego Fábregas, José Antonio Díaz, José Ramon Recalde, Jaime Pastor, Manuel Murcia... en foren membres destacats (...)

Així resava fa uns dies un despatx d'agència d'EUROPA PRESS. Agència de notícies, per cert, que tinc entès que té cert lligam amb l'OPUS DEI (...)

Venècia, 1763, l’escriptor Lorenzo Da Ponte du una vida lliurada als vicis i plaers. Totalment dissoluta. Antic sacerdot, viu exiliat a Viena per difondre versos contra l’Església i el poder de la Inquisició. Da Ponte s’introdueix a la Cort vienesa gràcies a les bones arts del seu amic Giacomo Casanova. Allà coneix els músics Salieri, i W.A. Mozart (...)

Laporta funda el partit 'Democràcia Catalana'. És possible que anunciï aquest cap de setmana que es presenta a les eleccions (...)

Per fi la sentència del Tribunal Constitucional ha estat clara, neta, inapel·lable. Cosa ben d’agrair en temps de relativisme, de fluixesa moral i ideològica, de renúncies. Una sentència educativa que mostra, fil per randa, el parer polític dels magistrats i dels dos grans partits espanyols que els han escollit –PSOE i PP. El parer però també els límits, la línia infranquejable de l’actual marc juridicopolític (...)