xbs

Segona Assemblea Nacional de Reagrupament. Barcelona, 21 de març de 2010- Palau de Congressos de Catalunya, Diagonal 661-671,  de 9 a 14 hores. Us adjuntem, a més, el document "Organitzant el nostre futur lliure" (...)

Dues, tres setmanes amb l’ai al cor. Visites a “Urgències”. Millora. Recaiguda. Millora. Recaiguda. Certesa que en passa alguna. Divendres tarda. Al metge del centre l’estat de la malalta li genera grans dubtes. S’acorda el trasllat, un cop més, a “Urgències”, ara de l’Hospital de Mataró. Quarts de deu. Trucada inquietant a casa: situació greu; probable infart cerebral. L’equip mèdic demana la teva presència. Et vesteixes a correcuita. Crides un taxi, i, au, cames ajudeu-me cap a Mataró (...)

Vull fer una afirmació taxativa, rotunda: després dels referèndums per la independència, tenim també una altra ocasió de fer història, d’empènyer canvis importants, radicals, potser, aconseguint més de mig milió de signatures i que la televisió en català hi pugui arribar, amb normalitat arreu de la nació. I això, malgrat el nostre recalcitrant i miserable regionalisme, la nostra visió exclusivament local i localista, l’oblit rabiós de la perifèria nacional. Hi tenim un repte, però, ben al nostra abast; és qüestió de voluntat i de patriotisme (...)

Mite’l, allà el teniu, alt com un Sant Pau, còrpora considerable, important i ben construït tupè i un xic de fatxenderia en el gest i en el llenguatge corporal: “Una de les coses que més m’agraden d’aquest país és el concepte de Llibertat. Llibertat, dic.  Llibertat, per exemple, perquè una colla d’americans agafin i calin foc a la nostra bandera nacional”. Dit això, un ampli sector del públic de l’estadi de rugbi, ple com un ou, enfurismat, esclata en crits desaprovadors. Johnny, però, aixeca la mà tot demanant calma i bons aliments. “Un moment, sisplau. Un moment”. Pren aire i diu (...)

La mostra “Federico Fellini. El circ de les il·lusions” ens apropa a l’univers creat pel cineasta de Rimini. L’exposició, que es pot veure al CaixaFòrum fins el 13 de juny d’enguany, aplega més de 400 peces per copsar l’imaginari del realitzador de films com ara: La Strada, 8 ½ o La Dolce Vita. A més a més, incorpora fotografies i documents inèdits i altres materials de notable interès (...)

Una de les coses que té la política, ben engrescadora per cert, és l'element empíric, imprevisible, contingent, i, sobretot, mutant; veritable joc de la intel·ligència. Un botó de mostra: la irrupció  d'un tercer espai, amb vocació d'esdevenir-ne primer, -entre el catalanisme i l'unionisme-, com és el sobiranisme. Un espai sense actiu parlamentari operatiu -fora de la gestualitat republicana i la picada d'ullet convergent-, sense presència institucional al màxim nivell i que ha engegat la colossal iniciativa dels referèndums per la independència (...)

“Mai no em donaran el Nobel, jo sóc un americà blanc, de dretes i heterosexual. Només el donen a gent com Dereck Walcott, Yasunari Kabawata, Herta Müller, Rabindranath Tagore, Salvatore Quasimodo, Albert Camus, gent que ningú no llegeix... Ningú no llegeix aquesta merda. Només el donen a friquis, homosexuals, lesbianes, comunistes. Doneu-me’l a mi! Me’l mereixo. Et donen un milió de dòlars. Em compraria aquest hotel on em fas l’entrevista” (...)

No ano 2004 George Lakoff publicou Non penses nun elefante, un texto destinado a convencer a dirixentes e electores do Partido Demócrata de que se querían aspirar a calquera éxito político futuro debían, primeiro de nada, abandonar (e combater radicalmente) os enmarcados, temas e termos de debate sobre os que xiraba a política norteamericana e que foran impostos como algo natural polo Partido Republicano (...)

És un dels primers espases de la nostra literatura, ho diuen crítics ben solvents. L’escriptor badaloní tracta en la majoria dels seus llibres de passar comptes i relatar la seva infantesa –la trilogia  “L’Atzar i les ombres”, la seva generació, als anys 60 i 70  -“L’home que va estimar Natàlia Vidal”, i la societat contemporània descreguda, i on el capital hi regna a cor que vols - “La pastoral catalana” (...)

Capità d’artilleria de l’Exèrcit de la República, periodista, escriptor, en Ferran de Pol traça amb prosa ferma, enlluernadora tot sovint, escruixidora, per la descripció d’una corrua de malvestats, en aquest petit gran llibre, moments de la batalla de l’Ebre, on ell hi va prendre part, i la seva estada al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, a la Catalunya francesa (...)

Este domingo 28 de febrero de 2010, igual que hace tres meses, unas docenas de municipios de tu país y 300.000 ciudadanas y ciudadanos catalanes, están convocados a pronunciarse, con un sí, un no, o votando en blanco, sobre la independencia de Catalunya en el marco de unos referéndums estrictamente consultivos, sin valor jurídico ni político alguno, puesto que la Constitución vigente prohíbe este tipo de actos. A raíz de este evento me gustaría compartir contigo algunas breves reflexiones no sin antes decirte que, cuando la ciudad de Barcelona sea llamada a pronunciarse, votaré, con la cabeza y con el corazón, por la independencia de mi país (...)

Amb la mort de l’escriptor andritxol, se’n va el primer i número u de les lletres catalanes. Després de la mort, és natural, hi sobrevé l’oblit, la distància. La nostra literatura, malgrat comptar amb gegants com ara Quim Monzó, Julià de Jòdar, Joan F. Mira, Jaume Cabré..., no pot permetre’s el luxe de colgar en l’oblit a en Porcel. Una obra de teatre, n’il·lumina, aquests dies, bocins de la seva trajectòria. Hi torno: i sisplau, no enterrem a Baltasar Porcel (...)

Nit fosca en dia rúfol. "Shutter Island" –electritzant; el film; sentits sadollats de sensacions i estímuls, en el record. De cop i volta, àngels en hora foscant fendint l’aire i les hores enfundats en vestits de cuir negre. Perfectament adaptats a la seva anatòmica excel·lència. Altes, atlètiques, brunes, o rosses, belles, primes, estilitzades, amb talons o sense (...)

Entre els grans temes que en Raimon va confegir n'hi ha un, entre diversos més, que em produeix una intensa emoció -altre és el "El teu país d'Itàlia...". dedicat a la seva dona, Annalisa, membre del Partit Comunista Italià-PCI. És de l'època més militant del gegant de Xàtiva i està dedicat A l'home a qui sempre ha conegut igual com ara, i n'és ple, a vessar, de tendresa, i afecte sincer (...)

Anys 50. Dos agents de l’FBI són destinats a una allunyada illa de la badia de Boston. Es tracta d’investigar la desaparició d’una pacient reclosa per l’assassinat dels seus 3 fills. Allà, en aquella illa, hi ha un hospital psiquiàtric, un complex penitenciari de notable mala fama. Hospita-presó, illa deserta i pelada, curulla d'espadats, de solitud extrema i ambient de violència pertot (...)

Enguany ha fet 30 anys des que naixia la primera i principal organització independentista amb voluntat d’adaptar-se, críticament, al nou escenari polític creat amb la restauració democràtica a l’estat espanyol i la recuperació de l’autogovern de Catalunya (...)

En clau d’assaig aquesta és una de les obres més suggerents que m’ha estat donat de llegir en els darrers temps. Coincidint amb el 60 aniversari de la fundació a Barcelona del Partit Socialista Unificat de Catalunya, més tard l’única formació d’una nació sense estat al món integrada a la Internacional Comunista, va celebrar-se un Congrés d’Història els dies 5, 6 y 7 d’octubre de 2006 al Museu d’Història de Catalunya (...)

Far de Jaffa (Jaume Subirana) . L’apocalipsi segons Cormac McCarthy (Michael Chabon) . Sobre l’escriptura de la història (Genís Barnosell) . Llegint Paul Auster (Vicenç Pagès Jordà) . La gran parada de Fellini (Imma Merino) . Pere Anguera, lletraferit i historiador apassionat (Pere Gabriel) . El Liceu, model de gestió (Editorial) . El combat per la memòria veïnal (Marc Andreu) (...)

Abans de posar-me amb un nou llibre, m’asseguro que el tema (persona, organització, situació) m’arrossegaran, pel cap baix, 2 anys. Que dic arrossegar!  Vull dir trasbalsar, sacsejar, trontollar, terratrémer. El cas, i no és el primer cop que em passa, és que en aquests moments estic patint fortes convulsions, atacs simultanis, d’un tema -collonut, esclar-, que demana pas a crits, i també de forma manifassera (...)

En la meva intervenció a mitjan de desembre passat, convidat a Girona per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya-JERC, vaig dibuixar prèviament, a la pissarra, un esquema-resum que permetés visualitzar l’estructura del meu parlament, els conceptes principals, i les conclusions de per què del fracàs del sindicalisme propi, del sindicalisme nacional, a casa nostra (...)